Parlar de diners i autoestima és parlar d’una relació profunda i moltes vegades inconscient. Des de ben petits, aprenem que certs objectes, marques o estils de vida s’associen a l’èxit, al reconeixement i a la pertinença. Així, a poc a poc, la nostra percepció de valor personal pot quedar vinculada al que posseïm i no al que som. Aquest fenomen no és superficial: la psicologia ha demostrat que les decisions econòmiques estan fortament influenciades per necessitats emocionals.
Quan l’autoestima és fràgil, el consum pot convertir-se en una eina de compensació. Comprar alguna cosa nova genera una satisfacció immediata, una sensació d’assoliment o de control que eleva momentàniament l’estat d’ànim. Tanmateix, aquest efecte sol ser passatger. Entendre la connexió entre diners i autoestima és clau per evitar que la despesa es transformi en un intent constant d’omplir buits emocionals.
COMPRAR PER SENTIR-SE MILLOR: EL REFORÇ EMOCIONAL DEL CONSUM
El cervell respon a les compres alliberant dopamina, un neurotransmissor associat al plaer i a la recompensa. Aquest mecanisme explica per què adquirir alguna cosa desitjada produeix una breu sensació de benestar. El problema apareix quan s’utilitza de manera repetida com a estratègia per gestionar l’estrès, la inseguretat o la tristesa. En aquests casos, diners i autoestima s’enllacen en un cicle en què gastar es converteix en una via de regulació emocional.
Les xarxes socials han intensificat aquest fenomen. L’exposició constant a estils de vida idealitzats pot generar comparacions automàtiques i sensació d’insuficiència. Davant d’això, algunes persones recorren al consum per “posar-se a l’alçada”. Reconèixer aquests patrons no implica culpabilitzar-se, sinó comprendre que darrere de certes decisions econòmiques hi ha necessitats emocionals legítimes que mereixen atenció.
ELS SENYALS QUE EL CONSUM ESTÀ LLIGAT A L’AUTOESTIMA
Existeixen indicadors clars que la relació entre diners i autoestima pot estar desequilibrada. Per exemple, sentir eufòria en comprar i culpa poc després, amagar despeses, comprar coses que no es necessiten o experimentar ansietat quan no es pot consumir. Aquests senyals suggereixen que la despesa està complint una funció emocional més que pràctica.
També és habitual que la identitat es construeixi al voltant del que es té: “soc algú perquè tinc això”. Quan això passa, qualsevol dificultat econòmica es pot viure com una amenaça personal. Enfortir l’autoestima des d’altres fonts —habilitats, relacions, valors o assoliments no materials— ajuda a reduir la dependència del consum com a via de validació.
RECONSTRUIR UNA RELACIÓ SANA AMB ELS DINERS
Millorar la relació entre diners i autoestima no vol dir deixar de gaudir de comprar, sinó fer-ho des de la consciència. Una estratègia útil és incorporar pauses abans d’adquirir alguna cosa: preguntar-se “ho necessito o ho vull per sentir-me millor?”. Aquest simple gest introdueix reflexió i disminueix la impulsivitat.
Una altra eina eficaç és definir valors personals. Quan les decisions econòmiques s’alineen amb el que realment importa —benestar, experiències, aprenentatge, tranquil·litat— la despesa deixa de ser una resposta emocional automàtica. A més, parlar obertament de diners en entorns segurs, com amb amistats o professionals, redueix la vergonya i normalitza una conversa necessària.
EL BENESTAR FINANCER TAMBÉ ÉS BENESTAR EMOCIONAL
L’educació financera tradicional se centra en pressupostos, estalvi o inversió. Tanmateix, cada cop més estudis destaquen que la salut econòmica depèn també de la relació entre diners i autoestima. Comprendre les nostres motivacions internes permet crear hàbits sostenibles sense rigidesa ni culpa.
Practicar l’autocompassió és fonamental. Tots i totes hem pres decisions econòmiques impulsives alguna vegada. L’objectiu no és la perfecció, sinó avançar cap a una gestió més conscient. Quan l’autoestima s’enforteix des de dins, el consum deixa de ser una crossa emocional i es converteix en una elecció lliure.
VALOR PERSONAL MÉS ENLLÀ DEL MATERIAL
Recordar que el nostre valor no depèn del compte bancari ni de les possessions és un exercici poderós. El mercat canvia, els objectes es desgasten, però les capacitats, els vincles i l’autenticitat perduren. Cultivar activitats que reforcin la confiança —esport, creativitat, voluntariat o aprenentatge— ajuda a consolidar una autoestima estable.
En definitiva, revisar la relació entre diners i autoestima és una oportunitat de creixement personal. Quan aprenem a reconèixer les nostres necessitats emocionals sense cobrir-les exclusivament amb el consum, construïm una base més sòlida de benestar. I des d’aquí, cada decisió econòmica es converteix en un acte conscient de cura cap a nosaltres mateixos i mateixes.