En l’àmbit de la psicologia, molts psicòlegs i psicòlogues observen a consulta una dificultat que afecta persones de totes les edats i gèneres: la capacitat d’expressar-se de manera clara, directa i respectuosa amb els altres i amb un/a mateix/a. Aquesta habilitat, coneguda com a assertivitat, és fonamental per a l’equilibri emocional i el desenvolupament de relacions sanes i autèntiques.
L’assertivitat és molt més que saber dir “no”. És la manera de com una persona es comunica respectant els seus propis drets, necessitats i emocions, sense passar per damunt dels drets dels altres. En altres paraules, implica trobar el punt mig entre la passivitat (qui calla o cedeix constantment per evitar conflictes) i l’agressivitat (qui imposa la seva voluntat sense tenir en compte l’altre).
Per què és tan important?
Des d’un enfocament psicològic, se sap que l’assertivitat té un impacte directe en l’autoestima, en la gestió emocional i en la qualitat de les relacions interpersonals. Les persones que comuniquen els seus pensaments i sentiments amb assertivitat solen experimentar menys ansietat social, menys estrès acumulat i una major sensació d’autonomia personal.
A consulta, és habitual que homes i dones expressin frustració per haver callat en situacions on volien opinar, per no saber com posar límits o per sentir culpa en expressar les seves necessitats. Aquestes experiències afecten el benestar emocional i, sovint, es repeteixen en diferents contextos: parella, família, feina o amistats.
Assertivitat no és egoisme
Una confusió freqüent és associar l’assertivitat amb l’egoisme o la fredor. Res més lluny de la realitat. Ser assertiu o assertiva no vol dir ser indiferent, sinó comunicar-se amb respecte, tant cap a un/a mateix/a com cap als altres.
Un exemple clar és el d’una persona a qui li demanen assumir tasques addicionals a la feina. Si respon de manera passiva, acceptarà per por al rebuig. Si respon de manera agressiva, ho farà amb ràbia o menyspreu. En canvi, si respon amb assertivitat, pot dir: “Agraeixo que confieu en mi, però en aquest moment no puc assumir més responsabilitats sense afectar el meu rendiment. Prefereixo fer bé allò que ja tinc a càrrec”.
Aquest tipus de resposta no només protegeix el benestar emocional, sinó que també construeix una comunicació més honesta i clara.
Conseqüències de no desenvolupar l’assertivitat
Quan una persona no exerceix l’assertivitat, pateix conseqüències que es manifesten tant a nivell emocional com social. Algunes de les més comunes són:
- Baixa autoestima i sensació d’invisibilitat.
- Culpabilitat constant en expressar opinions.
- Acumulació d’enuig, frustració o ressentiment.
- Relacions desequilibrades, on un/a cedeix i l’altre/a imposa.
- Ansietat per no saber com dir el que es pensa sense generar conflicte.
Aquestes situacions afecten tant homes com dones i poden perpetuar-se durant anys si no es treballen conscientment.
Es pot aprendre a ser assertiu o assertiva?
Sí. L’assertivitat és una habilitat social i emocional que es pot aprendre i entrenar en qualsevol etapa de la vida. No és un tret de personalitat fix. A continuació, es presenten algunes eines útils per començar a desenvolupar-la:
- Reconèixer els propis drets emocionals
Cada persona té dret a opinar, sentir, demanar, rebutjar i decidir sense culpa. Reconèixer aquest dret intern és el primer pas cap a una comunicació sana.
- Fer servir frases des del “jo”
En lloc d’acusar amb frases com “Tu mai m’escoltes”, es recomana expressar amb frases com “Jo em sento ignorat/da quan parlo i no rebo resposta”.
- Acceptar els desacords com a part de la vida
Ser assertiu/iva no implica que sempre s’arribi a un acord, sinó que es pugui expressar el propi punt de vista sense por ni imposició.
- Observar la comunicació no verbal
El to de veu, els gestos i la postura corporal són igual d’importants que les paraules. Una comunicació coherent entre el verbal i el no verbal reforça l’assertivitat.
- Demanar ajuda quan sigui necessari
A vegades, els bloquejos emocionals que impedeixen l’assertivitat tenen arrels profundes: por al rebuig, trauma, baixa autoestima. En aquests casos, l’acompanyament psicològic pot ser de gran ajuda.
Assertivitat i respecte mutu
L’assertivitat permet construir relacions on el respecte és mutu. Ni un/a imposa, ni l’altre/a se sotmet. Aquesta forma de comunicació crea vincles més autèntics, on cada persona pot ser escoltada i valorada sense necessitat de cedir la seva identitat ni el seu benestar.
Tant en la criança, com en els vincles de parella, en entorns laborals o educatius, fomentar l’assertivitat és clau per prevenir conflictes i enfortir l’empatia.
L’assertivitat és una eina emocional
Enforteix tant a qui la practica com a qui l’envolta. És l’expressió d’un equilibri interior: ni callar per por, ni cridar per frustració. És poder dir: “jo et respecto a tu i em respecto a mi”.
Incorporar-la no només millora la nostra comunicació, sinó que també ens permet viure amb més llibertat, integritat i benestar emocional. Desenvolupar aquesta habilitat és un acte de valentia i amor propi que transforma profundament la manera com ens relacionem amb el món.