Vivim en una era marcada per avenços tecnològics sense precedents, i entre aquests, la intel·ligència artificial (IA) destaca com un dels més transformadors. Des de sistemes que optimitzen el diagnòstic mèdic fins a algorismes que ajuden a preveure catàstrofes naturals o millorar l’eficiència energètica, la IA s’ha convertit en una eina clau per impulsar el progrés humà.
A més, el seu paper en la sostenibilitat pot ser molt positiu: per exemple, s’ha utilitzat per monitorar la desforestació a través d’imatges per satèl·lit, millorar el rendiment dels conreus amb agricultura de precisió o fins i tot reduir el consum energètic en edificis intel·ligents mitjançant prediccions de demanda. Aquestes aplicacions mostren l’enorme potencial que té la IA per ajudar a resoldre alguns dels problemes mediambientals més urgents.
Ara bé, sabies que la utilització de la IA també té un impacte en el medi ambient?
Tot i que sovint s’associa amb innovació i eficiència, el desenvolupament i ús intensiu de la intel·ligència artificial comporta una sèrie de conseqüències mediambientals que encara no estan del tot visibilitzades. A continuació, t’expliquem quins són els principals efectes negatius de la IA sobre l’entorn, basant-nos en dades científiques, així com algunes solucions emergents que busquen un equilibri més sostenible.
CONSUM ENERGÈTIC I EMISSIONS DE CARBONI
Un dels impactes més evidents del creixement de la IA és l’elevat consum energètic necessari per entrenar i executar models complexos. Per exemple, un sol entrenament d’un model de llenguatge de gran escala pot generar més de 300 tones de diòxid de carboni (CO₂), l’equivalent a més de 120 vols d’anada i tornada entre Nova York i Pequín.
Aquest consum es multiplica quan parlem de milions d’usuaris interactuant amb models com ChatGPT, assistents virtuals, traductors automàtics o generadors d’imatges. Segons estudis recents, s’estima que l’any 2025, les infraestructures digitals relacionades amb la IA representaran el 3,2 % de totes les emissions de carboni del món, una xifra comparable a la de la indústria aèria.
L’EMPREMTA HÍDRICA: L’AIGUA QUE NO VEIEM
La despesa energètica no és l’únic problema. Els centres de dades que fan possible el funcionament de la IA també requereixen grans quantitats d’aigua per refrigerar els servidors i mantenir temperatures adequades. Cada imatge generada per un model d’IA pot implicar entre 2 i 5 litres d’aigua utilitzats indirectament. Només en una setmana de funcionament, els grans models generatius consumeixen més de 200 milions de litres d’aigua.
A escala global, la infraestructura de la IA podria aviat superar el consum d’aigua de països sencers com Dinamarca. Aquest ús intensiu d’un recurs tan limitat com l’aigua dolça planteja interrogants seriosos en un context de canvi climàtic i sequeres recurrents.
EL PROBLEMA SILENCIÓS DELS RESIDUS ELECTRÒNICS
El maquinari necessari per al desenvolupament i execució de la IA —com les unitats de processament gràfic (GPU)— requereix una gran quantitat de minerals estranys i metalls pesants. La fabricació, renovació i eliminació d’aquests dispositius genera un volum creixent de residus electrònics.
Segons una investigació publicada a El País, es preveu que les deixalles electròniques derivades de la IA es multipliquin per 1.000 durant aquesta dècada, assolint entre 1,2 i 5 milions de tones l’any 2030. Aquesta tendència agreuja la pressió sobre ecosistemes on s’extreuen els minerals i sobre els sistemes de gestió de residus, molts dels quals encara no estan preparats per tractar aquests materials de manera segura.
IA AL SERVEI DEL PLANETA: APLICACIONS POSITIVES
Afortunadament, no tot és negatiu. Nombrosos projectes estan demostrant com la intel·ligència artificial pot ser una aliada del medi ambient. Alguns exemples inclouen:
- Models predictius que anticipen incendis forestals mitjançant l’anàlisi de variables meteorològiques i patrons històrics.
- Algorismes que optimitzen rutes logístiques, reduint emissions de CO₂ del transport.
- Plataformes d’IA que analitzen dades del mar per combatre la pesca il·legal o protegir espècies en perill.
- Xarxes neuronals que identifiquen fuites en sistemes d’aigua potable, evitant milions de litres de malbaratament.
CAP A UNA IA SOSTENIBLE?
La bona notícia és que ja existeixen iniciatives que busquen reduir l’impacte ambiental de la intel·ligència artificial. Algunes empreses i laboratoris estan desenvolupant models més eficients, que requereixen menys dades i menys cicles d’entrenament. Eines com Eco2AI permeten rastrejar el consum energètic i les emissions generades durant l’entrenament de models, fomentant una IA més responsable.
A més, s’estan explorant nous mètodes de refrigeració menys dependents de l’aigua, com l’ús de sistemes per immersió líquida o ubicacions geogràfiques amb temperatures més fredes, cosa que redueix la necessitat d’energia addicional per refredar els servidors.
ENTRE LA PROMESA I LA RESPONSABILITAT
La intel·ligència artificial és una de les tecnologies més prometedores del segle XXI, amb capacitat per transformar tots els aspectes de la nostra vida, inclosa la lluita contra el canvi climàtic. Però també és una tecnologia amb una empremta ecològica significativa, que no pot ser ignorada.
Com a societat, tenim l’oportunitat —i la responsabilitat— d’impulsar una IA que sigui no només intel·ligent, sinó també sostenible. A través de decisions informades, regulació adequada i innovació amb consciència ambiental, podem aprofitar els seus beneficis sense hipotecar els recursos del planeta.